|
A
contracorrent
(Experiències del diari de viatge d’un regidor en el dia
del seu comiat com a President de la Comissió de Compatibilitat
Mediambiental de Collbató)
Collbató,
28 de maig de 2005
Un
bon amic m’escrivia fa pocs dies: “La defensa del territori és una lluita constant
plena de batalles, unes guanyades i altres perdudes. Anem contra corrent i
el totxo és el totxo malauradament tant per dretes com per molts que es
diuen d’esquerres. La manca d'imaginació, de veritable compromís pel
futur, de no entendre que sostenibilitat és quelcom més que fer
recollida selectiva d’escombraries, el tenir com a referent el
"realisme" que sempre és estèril, etc. porta a molts cap
a actituds realment mesquines. Però, tu, jo i molts d'altres ,segurament
més compromesos, estem per la utopia que sempre es creativa ja que difícilment
s'hi arriba però no volem renunciar
a fer camí cap a ella.......” .
El
GIC i en general tots aquells que lluitem per un mon sostenible, som dels
que anem a contracorrent, ho sabem: defensem el territori mentres
altres se’l juguen al monopoly, intentem complir els compromisos
metres altres viuen de “compromisos”.
Per
avançar contra corrent cal sacrificar moltes hores i dies. Surts de casa
quan el teu fill dorm i tornes quan ja és a dormir. Tot ho fas perquè un
ideal et mou.
I
un dia, molts dels que estaven amb tu i et deien amic cauen en el parany
de la via fàcil, et diuen que és millor nedar a favor del vent i et
deixen sòl. Els elogis es converteixen en insults i s’obliden aquelles
bones i males hores de treball conjunt, aquells moments de complicitat en
front la dificultat, aquelles promeses que fas realitat i aquelles altres
que no saps com t’ho faràs, aquells petits èxits fruit d’un treball
intens, aquelles pizzes de matinada quan ja no saps per on continuar i tot
el que pots fer és riure’t de les desgràcies d’un dia nefast. I a
mig camí et diuen que s’ha acabat: El totxo és el totxo i el poder és
el poder.
Si
algú es sent identificat amb aquesta lluita li diria: Amic, potser un dia
et cansis però sempre hi haurà qui prengui el teu relleu perquè en el
nostre diari de viatge està escrit que un dia el vent canviarà i aquells
que sempre neden a favor es trobaran lluny del port i llavors seran massa
febles per poder tornar.
Avui,
altres han decidit que jo estic de més en aquest viatge, m’han negat
les il·lusions, tres anys d’intensa feina i m’han enviat a casa. Però
aquí quedeu vosaltres. Us demano que seguiu defensant els vostres, els
nostres ideals, perquè no ens podran fer fora a tots.
Aquell
bon amic que m’escrivia, del que no diré el nom, és un home
veritablement d’esquerres i un dels que després d’una lluita de més
de 30 anys contracorrent ha fet possible entre altres coses el Parc Agrari
del Baix Llobregat. El seu escrit acabava dient: “L'avantatge nostra respecte als nostres contraris és que ells
s'emprenyen i nosaltres hi disfrutem”.
Agraeixo molt
especialment al nostre tècnic de Medi Ambient, Josep Olivella, la seva
enorme col·laboració i la seva estima per Collbató. He après molt
d’ell
Josep Estradé Calmet
Ex-Regidor d’Acció
Territorial, Patrimoni i Medi Ambient de l’Ajuntament de Collbató
Grup municipal del GIC
(Grup d’Independents de Collbató)
|