ARTICLES D'OPINIÓ

Amadeu Vives no descansa en pau

Quina misèria moral pot portar un municipi a menysprear els seus fills il·lustres i negar-los el més mínim reconeixement? Per quines equacions mentals arriba una alcaldessa a la conclusió que li resultarà políticament rendible aixafar la història del poble i el patrimoni cultural de tot un país? La cantant Núria Feliu ho expressava amb tristesa i indignació en una carta al diari Avui: "Tan materialista, tan grollera, tan insensible és l'Administració i els qui en tenen cura que permeten que les despulles del gran mestre Amadeu Vives, l'obra del qual ha contribuït a fer de Catalunya un país important i culte, hagin d'anar a la fossa comuna, perquè la seva tomba no està al corrent de pagament dels impostos municipals?" 

Els fets són els següents: el músic Amadeu Vives i Roig, natural de Collbató, autor de la música d'autèntics himnes nacionals com L'Emigrant o El cant del poble i de sarsueles com Bohemios o Doña Francisquita, és enterrat des de la seva mort, el 1932, al cementiri de Montjuïc. Però sembla que cap institució no es fa càrrec del manteniment de la tomba, i fa cinc anys l’Orfeó Català, entitat fundada pel mestre Vives, va demanar a l'Ajuntament de Collbató que les despulles fossin acollides al seu poble natal. Aleshores l’Ajuntament va arxivar el tema, i el setembre passat el Grup d'Independents de Collbató va presentar al ple una proposta perquè s’atengués la sol·licitud. L'equip de govern (PSC-CiU-ERC) va contestar que "no hi ha lloc" al cementiri municipal, tot i que el regidor d'Obres i Serveis havia dit el contrari sis mesos abans. Moltes famílies del poble, sorpreses i ofeses, van oferir els seus nínxols particulars per acollir les restes del músic mentre l’Ajuntament no resolia el seu problema d’espai, i el 4 de novembre es va presentar una altra moció proposant un nínxol concret que és lliure. Però l’equip de govern va tornar a dir que no, aquesta vegada perquè, diuen, es tracta d'una "moció imperativa", terme pintoresc que significa que no accepten cap proposta de l'oposició, encara que el poble s'ensorri i que el patrimoni pugui desaparèixer. 

Els avis de Collbató comenten que Amadeu Vives, quan va marxar a estudiar a Barcelona i en arribar als afores del poble, va espolsar-se les espardenyes tot dient: "De Collbató no em vull endur ni la pols". Cosa que bé pot ser certa, ja que al final del segle XIX Collbató era un poble sec i rónec que no oferia cap futur a un jove emprenedor i amb vocació artística com Vives. Però també és cert que el poble ha reconegut de manera constant el seu fill, i aquest li ha correspost. Vives va tornar diverses vegades a visitar el seu poble, i es diu que alguns personatges de les seves sarsueles eren inspirats per pagesos de Collbató. El 1914 se li va dedicar un homenatge i se'l va declarar fill il·lustre. El 1932, a la mort del mestre, l'Ajuntament ja es va oferir per acollir les seves despulles. Com va dir l'alcalde de Collbató en vida del músic, "poble que honora i venera llurs fills il·lustres s'honora doblement a si mateix". 

Si és així, ben poc honorats estem els collbatonins per part del nostre consistori. Poc honorats i avergonyits, quan sentim comentaris de catalans i madrilenys que coneixen i admiren la figura d'Amadeu Vives i que estan disposats a retre-li l'homenatge que el seu poble li nega. A Collbató sembla que hi ha assumptes més importants, com el negoci de la construcció, que ocupar-se del patrimoni i dels fills del poble. Per això l'Ajuntament ha decidit  --i perdonin l'expressió— treure's el mort de sobre. Literalment. 

Jordi Serra i Massansalvador

Regidor pel Grup d'Independents de Collbató

Novembre de 2005