|
Creiem que internament la major part de
vosaltres estareu d’acord amb nosaltres que el ple d’avui, tal
com veiem en aquest i altres punts és d’aquells que et desperten
la temptació d’agafar els trastos i marxar cap a casa i gaudir de
la família i les coses quotidianes. Nosaltres hem lluitat durant
dos anys, i vosaltres també apunteu aquesta intenció, per
reconduir una situació de fallida tècnica i després et trobes que
en un instant gran part dels resultats obtinguts s’esfumen per la
mala gestió d’aquells que ens va precedir, alguns del quals
encara seuen a aquesta taula.
El punt que tractem, relacionat amb l’altre
relatiu al Bosc del Misser(punt 7), després de llegir amb
deteniment els informes tècnics i jurídics emesos desmoralitzaria
al més optimista:
Resulta que els governs de CiU i del PSC que van
regir el destí de Collbató durant 16 anys ens deixen un llegat, un
altre més dels molts que ens hem trobat i encara ens trobarem, que
ara ens toca pagar. Al final, malgrat alguns afirmaven no fa gaire
el contrari, els deutes sempre s’han d’acabar pagant. I com a
mostra del que diem, avui mateix, hem tingut que aprovar la devolució
d’uns diners, en aquest cas, no perquè no es deguessin sinó
simplement per culpa d’una pèssima gestió.
El cas que ara tractem, per dir-ho d’una forma
senzilla és el següent:
a)
L’any 1994, l’Ajuntament, encarrega un projecte que tenia
que encarregar el promotor. Més tard, l’any 2001 i 2002,
l’Ajuntament aprova un projecte molt defectuós i tira pel dret
fent de cobrador del frac de deutes inexistents, amb la
particularitat que l’ajuntament no tenia la competència per
fer-ho. És a dir, l’ajuntament va cobrar, quan no li pertocava
fer-ho, diners de veïns a compte d’un projecte que no li tocava
encarregar i que per altra banda ha resultat, com sovint han
denunciat els propis veïns, dolent
i inservible.
b)
Ara, resulta que el demolidor informe jurídic que vàrem
encarregar diu el que ha de dir: que els diners s’han de tornar,
però ningú ha pogut esbrinar amb certesa quants ni a càrrec de què.
c)
I l’informe diu també que el projecte que no es tenia que
encarregar – literalment diu que l’encàrrec és nul de ple dret
atès que no va seguir cap procediment legal- , tot i inservible,
s’ha de pagar i qui ha de pagar és l’Ajuntament, que per alguna
cosa el va encarregar.
d)
En el punt anterior s’intenta esmenar la situació però lo
perdut ja no es pot recuperar.
e)
Els grans perjudicats de tot lo exposat són els veïns
El
GIC estem totalment d’acord en que cal tornar els diners a aquells
que van ser enganyats, però les preguntes que se’ns plantegen ara
són:
1)
Quina és exactament la quantitat que avui, en aquest ple, es
reconeix com a deguda ?. Els hi preguntem perquè nosaltres, mentre
érem al govern, no ho hem arribat a esbrinar mai.
2)
Quin document acreditatiu de deute serà considerat com a vàlid
?.
3)
On estan aquests diners que ara ens faran tanta falta per
tirar endavant el projecte?
Donat
per fet que la voluntat de tots és tornar les quantitats degudes,
si resulta que els documents aportats pel veïns no van ser
recollits el seu dia en els corresponents assentaments comptables,
no els hi sembla que caldria engegar accions penals contra els
presumptes culpables?. Deixem les preguntes en el aire per si les
volen contestar o prefereixen pensar-s’ho.
Nosaltres
en aquest punt doncs ens abstindrem perquè estem d’acord amb que
és de justícia tornar uns diners indegudament recaptats però no
podem ratificar amb el nostre vot l’aprovació d’un càrrec
contra l’Ajuntament, que no té ni noms dels creditors ni una
quantitat definida, ni clarifica la situació comptable de
l’ajuntament.
I
també manifestem que ens reservem el dret a interposar accions
civils i penals contra els responsables d’aquest fet. Finalment,
entenem que l’Ajuntament deu una explicació als veïns.
|
