D’Esparreguera
Judes n’era
Acabo
de despertar de la que creia una dolça becaina, quan de l’aparell de ràdio
del veí he sentit que es parlava de coses que jo creia força llunyanes
en el temps.
Tot just creia haver-me adormit mentre llegia la
noticia publicada en els diaris i que recollien el resultat electoral de
les eleccions municipals recentment celebrades.
Per fi després de massa temps d’incerteses i
complicacions de tot tipus pel nostre poble, un pacte signat lliurement
entre tres grups polítics obria la porta a l’esperança.
Les polítiques respectuoses, sostenibles i
valentes, més pensades per les persones del nostre poble, és a dir per a
nosaltres, més que per als beneficis privats d’especuladors de mitja
patilla, eren a tocar de dits.
Ràpidament he connectat el meu aparell de ràdio
per poder escoltar amb més detall allò que em semblava entendre:
”...un regidor dels que formaven l’equip de govern, ha trencat
unilateralment el pacte, adduint motius de discrepàncies profundes amb
l’actual alcalde...”
En tractar-se d’un programa dels que anomenen
d’antena oberta, vaig poder sentir l’opinió de moltes persones que
expressaven la seva indignació i fins i tot n’hi va haver que ho feien
insultant al regidor que havia provocat la crisi tractant-lo de triador i
mil coses més.
He fet córrer el dial buscant altres emissores,
cercant més detalls a aquesta sobtada informació.
Amb claredat he sintonitzat l’emissora del
poble veí d’Esparreguera, he entrat en un programa dintre del marc de
la Capitalitat Cultural d’Esparreguera 2005, on en concret parlaven de
l’anunci del Premi Judes de l’Any.
De sobte, com si es tractés d’un miracle més
propi d’aquesta representació litúrgica que d’altra cosa, he entès
el que estava passant.
He sentit una profunda tristesa pel pobre senyor
regidor a qui ja havien començat a anomenar el Judes de la comarca, i això
en la nostra cultura vol dir coses molt concretes.
Alguns estudiosos, explicava la locutora, han
arribat a la conclusió que Judes Iscariot va ser víctima de les seves pròpies
equivocacions i de la seva cobdícia, fins i tot apuntaven la possibilitat
que el pobre i maleït apòstol, havia estat ensarronat per malfactors que
li havien promès la lluna en un cove i ell, pobre d’esperit com era, o
tal vegada encegat per motius més ocults, no va poder rectificar, i va
donar un pas que el va dur a la seva pròpia destrucció.
En el nostre poble no tenim una tradició
teatral tant arrelada com la del nostres veïns, hem d’esperar però que
a ran de tot el que està passant no hi hagi qui vulgui demanar la
propietat d’ús de l’expressió dita a la comarca: “d’Esparreguera
Judes n’era”.
El Timbaler