TORNA LA TORNA

L’altre dia llegia que l’Albert Boadella ha tornat a presentar en escena la que en el seu dia va ser causa de polèmiques, censures, i per a molta gent, bandera: em refereixo a l'obra de teatre “La Torna”.

Vivim anys d’una certa placidesa social, si més no en l’aspecte més general, i algunes persones hauran pogut pensar que remoure les velles ferides son ganes de complicar-se la vida i de buscar-se problemes .

De fet, aquest és un dels arguments més sentits quan alguna persona –o grup– intenta reparar alguna de les moltes injustícies, si no crims, comesos ja fa molts anys, en nom, això si, d’alguna indiscutible doctrina.

El meu parer és que ens queda molta feina per endavant i que el passat, amb els seus encerts i ensopegades, sempre l’hem de tenir present per tal d’assegurar-nos un millor camí.

Tot i així, sempre hi ha qui pensa que les coses millor no remenar-les, i que el passat passat està...

Lo fumut és què sembla ser que no tot està passat, i que hi ha actituds i maneres de fer autoritàries, més ben dit, totalitàries i excloents, per les que el pas del temps no importa gens ni mica, i que a la mínima oportunitat apareixen amb la violència, el fanatisme i la falta de capacitat pel diàleg que van tenir algunes de les seves avantpassades generacions.

Per aquesta gent i les seves maneres de procedir, talment sembla que els anys no han passat

Que tants esforços i lluites contra els fanatismes atropelladors de llibertats han estat totalment infèrtils.

Que l’Estat democràtic deixa de ser-ho, puntualment -espero- emparant-se en subterfugis pseudolegals que l’únic que pretenen és marginar la veu del més feble.

Que les raons del poder tornen a ser clarament discrecionals i malbaraten qualsevol opció que no sigui coincident amb la seva.

Que l’acarnissada amb l’adversari és una pràctica habitual perquè per aquesta gent no hi ha adversari, només hi ha enemic.

Que la interpretació de l’activitat política es veu i viu com una lluita cos a cos, en què intervé exclusivament  la massa muscular i no pas la substància gris.

Que el realment important és anular qualsevol acció que no sigui la pròpia, més que pensar en el conjunt i bé col·lectiu.

Que el poble i la seva gent queda reduït al pensament d’uns pocs que es creuen el tot.

Que el respecte als altres es considera una feblesa.

Que la iniciativa d’uns quants és considerada, sempre, una ofensa i un ultratge si aquesta iniciativa és diferent a la que aquestes persones consideren “la millor” i “única”.

Probablement el que és més ofensiu, molest i preocupant per a aquestes persones, és que hi pugui haver qui, sense tenir les esquenes tant cobertes com ells, siguin capaços d’engegar projectes i desenvolupar idees.

Talment sembla que per aquestes persones l’única cosa important és revalidar el seu escó en el consistori, per la qual cosa no dubtaran de fer qualsevol espectacle, per llastimós que sigui.

Situacions, comportaments i actituds personals de regidors com les que s’han vist en el poble durant la recentment acabada Festa Major, i des del punt de vista democràtic, són absolutament inacceptables.

Des de l’autoritat i per definició, no es pot atropellar a ningú.

Precisament, les persones que ostenten un càrrec públic tant important com és el d’una regidoria son les que estant més obligades a mantenir actituds de respecte cap a la ciutadania

En un moment en el que s’està debatent la complicada situació legal que viuen molts dels actuals partits polítics pel que fa al seu finançament, crec que hauria de ser exclusivament elogiable que un grup de persones, com és el cas del GIC, cerquin amb els seus únics recursos diners per a poder explicar amb claredat a tota la població que és possible una altre manera de fer política, sense haver de recórrer ni a cap seu política i encara molt menys a cap empresari a qui demanar diners, per què ben segur després els voldran recuperar –uns i d'altres– amb els corresponents interessos.

Potser hi haurà alguna persona que tot just acaba d’arribar de vacances i que encara té les maletes per desfer. Tal vegada aquesta persona s’està preguntant a que fa referència tot això . En el cas que sigui així, proposo preguntar als assistents de l’actuació musical de “La Carrau”.

Que expliquin els qui ho van viure com van ser les escenes protagonitzades per un regidor de l’actual equip de govern, que fora de sí anava d’una banda a l’ altre increpant, i fins i tot amenaçant, a alguns dels components del grup de músics, de no pagar l’actuació contractada si en el moment de sortir a escena, els músics duien posades unes samarretes que aquest regidor, sembla ser, va considerar poc apropiades per aquella representació.

Tot plegat va ser absolutament deplorable!.

El Timbaler, agost de 2005