Parlem de política

Fa poc que m’he incorporat al GIC i que segueixo la vida municipal i potser per això estic una mica sorpresa pel debat, o millor, la manca de debat polític amb que es prenen les decisions des del govern municipal. 

Em refereixo a les decisions polítiques, és a dir, a aquelles que tenen a veure amb la vida quotidiana del poble i que, poc o molt, afecten a tots els ciutadans. Constato que, pel contrari, quan des del govern es qualifica, o més aviat es titlla, de política una qüestió, decisió o proposta, el que es vol dir és que només hi ha una manera de dur-la a terme: la que marca el criteri del partit polític en el govern.  

D’aquesta manera, és clar, no cal el debat. El que està clar és que el debat sobre la superioritat d’un criteri cal fer-lo en termes de racionalitat i no amb discussions sobre qui és més ètic.  

Sense debat, que no consisteix en un monòleg amb intervals ni amb una repetició de màximes apreses, no es pot arribar al consens que, en definitiva, és l’única manera de prendre acords representatius i, sense aquesta mena d’acords, la gent del poble no s’implicarà mai per no sentir-se representada.  

No hi ha res pitjor que poder predir el contingut de cada intervenció. N’hi ha que comencen amb un recitat de frases fetes i acaben, amb la consegüent pèrdua de control,  amb l’insult personal.  

Darrerament aquesta pràctica s’ha posat de moda i, perquè no fos cas que algú no se n’assabentés, fins i tot, s’ha recorregut a pintar parets amb missatges rònecs, d’aquells curts i directes, perquè sembla que els autors no tenen amb el seu públic la cortesia de la dificultat. 

Semblaria que els “escribidors” ho fan per encàrrec i se’ls ha de reconèixer una rara perícia en l’escriptura i un pols ferm que parla de llarga pràctica. Qui podrien ser els que encarreguen aquestes feines? La veritat és que resulta difícil d’establir amb certesa i és pel problema de l’avaluació dels interessos contraposats i dels interessos coincidents. Llavors has de constatar que ningú no té el monopoli del tripijoc.  

Els tipus de govern al sistema democràtic es formen per majories, majories compostes per les formacions polítiques que han estat votades en base als programes electorals. Després dels programes, però, venen les actuacions i aquestes si que són fàcils d’entendre i també és senzill saber a qui afavoreixen. 

La conclusió és que no hi ha debat polític perquè no interessa a alguna de les parts, que el terme “polític” ja no té a veure amb les seves arrels, “relatiu a la ciutat o al poble”, sinó que s’ha degradat fins a l’extrem d’esdevenir un estrany inoportú i que les actuacions dels que haurien de representar el pensament de progrés no convencen als que l’entenen com una millora de la qualitat de vida. 

Com a exemple em remeto als acords presos al Ple de l’Ajuntament del passat divendres, en matèria d’urbanisme amb un retall considerable del nombre d’habitatges de protecció pública.  

Signat: Camp(i qui pugui)

18 de juliol de 2005