Conforme passen els anys, se’m reforça la idea que si un administrador de béns públics és arrogant, no vol o no sap escoltar i a més té poca experiència, el resultat de les seves decisions seran patides, ben segur, pel poble que va confiar en aquesta persona.(qui no ha tingut un mal moment en la seva vida ?).

 

Podem seguir fins acabar esgotant-nos de tanta bajanada, però cap d’aquests exemples i si m’ho permeteu cap d’aquestes ximpleries és comparable amb el que està passant des de fa un temps al poble de Collbató...Com algunes persones recordaran l’any 1997, va organitzar-se, a la província de Barcelona, la 1ª xarxa de ciutats i pobles cap a la sostenibilitat. Per cert us recomano que llegiu, si encara no ho heu pogut fer , l’article signat per na Sònia Estradé i Niubó, publicat en aquesta mateixa secció.

 

Hi ha persones que sense mesurar gens ni mica les seves decisions, es comprometen –públicament – a fer coses que després mai compleixen.

 

Aquestes actituds dificulten, en bona, manera les relacions interpersonals , però això arriba a cotes massa altes quan aquestes persones ostenten una responsabilitat política.

Quan es dona aquest fet, de cap de les maneres serà  acceptable el que ens diguin (sense ni tan sols que els hi demanem) que faran coses per a millorar les nostres vides (?) i la imatge i futur dels nostres pobles...quan tothom sap, amb absoluta seguretat, que no estan disposades a fer-ho.

Caldrà recordar, a aquests personatges, que si el que es vol es treballar per a la gent, és imprescindible tenir en compte l’opinió d’aquesta gent.

 

En el marc de Nacions Unides, l’any 1990 en el congrés mundial dels governs locals per a un futur sostenible, es va fundar l’ICLEI, aquesta és una associació que agrupa a més de 375 ciutats i pobles d’arreu del mon.

 

La seva finalitat no és altre que la de recomanar la recerca de vies de desenvolupament sostenible mitjançant la participació dinàmica de totes les persones interessades i implicades.

L’ICLEI, deixa dit, de manera prou clara, que si la gestió del procés no és correcta, el poble ensopegarà ràpidament amb problemes ambientals i en la majoria dels casos en greus problemes de sostenibilitat.

 

És molt lamentable deixar passar oportunitats com ara la que se’n desprèn de la iniciativa “Agenda Local 21” (determinar el model, sostenible, futur d’una ciutat o poble), sense cercar d’una manera clara l’opinió de les persones d’aquella comunitat.

 

Aquests processos quan es fan de manera aïllada i d’esquena a la gent queden en menys que res, perquè a més de no avançar es vulnera un dels pilars fonamentals de la convivència democràtica, me estic referint a l’acció de respectar les opinions alienes.

 

Em ve a la memòria una frase incendiària d’en George Orwell que venia a dir el següent:

 

“Si la llibertat significa alguna cosa, aquesta és el dret de dir als demés allò que no volen sentir”

 

Dissortadament, la història recent i la més passada, també,  està farcida de persones que mai no van saber escoltar a ningú, molt probablement les seves inseguretats i pors desproporcionades, en molts aspectes, els van fer recelosos i els van obligar (?) a adoptar tics dictatorials... 

 

“El timbaler”