Stan Laurel i Oliver Hardy (*)

(*) Aquest article és pura ficció.
Qualsevol semblança amb la realitat seria pura coincidència

Aquest nou exemple de campi qui pugui m'obliga a respondre per al·lusions. El que passa amb l'urbanisme en aquest poble no és fàcil de creure. M'imagino que no sóc l'únic que ha pensat que els exemples del que ha passat recentment amb alguns consistoris del sud d'Espanya serviria per què alguns altres prenguessin bona nota.

Aquests casos han tingut dos components principals: la cobdícia i la confusió. M'explico: hi ha hagut alcaldes i regidors que no han pogut resistir la temptació del maligne en forma de totxo = €, altrament dit “pilotasso”. La confusió, en canvi, necessita més temps, però és quasi inexorable: a base de regir la casa i l'ajuntament les carteres/butxaques s'arriben a barrejar, sense que el subjecte actuant se n'adoni.

Que se'n deriva d'això a Collbató? Doncs, clarament, una gestió municipal caòtica, com caòtics són els plens, les direccions dels carrers, la circulació per zones restringides, la recollida de deixalles del mercat, l'ús dels edificis públics i... no cal que continuï perquè els que esteu llegint això coneixeu la situació de sobres, i la patiu.

I vaig a les al·lusions. Com pot ser que un regidor de tota la vida demani a l'alcaldessa que li aprovi per decret l'edificabilitat d'unes parcel·letes en un jardí públic? Costa de creure però així ha estat. Encara costa més de creure que l'alcaldessa en qüestió li signés el decret, però, sí, li va firmar. Fins aquí les coses anaven bé, però, és clar, sempre hi ha algú per fer la guitza i, quan els veïns es van assabentar de la “trama”, van muntar en còlera, s'hi van oposar i ho van escampar.

Mireu, jo de lleis no n'entenc, però fins aquí hi arribo: el que pretenia el regidor del totxo era un petit arreglo sense fer soroll, allò de “hoy por mi, mañana por ti”, un berenar de família sense compliments, un pedaç a la roba; tot molt entranyable, com a casa, benvinguda la confusió i apaivagada la cobdícia.

De lleis no n'entenc, repeteixo, però els telenotícies sí que els veig i això que ha passat aquí, en altres latituds s'ha saldat amb gent a la presó. Perquè, és clar, estareu pensant, i com va acabar tot plegat? Doncs va acabar sense escarafalls, com se solucionen els problemes familiars, el regidor del totxo va retirar el seu projecte i aquí pau i després glòria.

Tinc raó o no que aquest ajuntament és campi qui pugui?

Treball de camp(i qui pugui)